Guardiola de Berguedà
Cavalls del Vent és una travessa entre vuit refugis guardats dins del Parc Natural del Cadí Moixeró.
Tot el recorregut està senyalitzat amb marques color taronja, es desemvolupa en unes alçades d'entre els 910 metres fins els 2.510 metres, amb un desnivell total positiu de 5.200 metres i un recorregut d'uns 97 km.
Sortint dels Cortals, seguirem un tros més del GR-107. On deixa la pista, seguim un camí pintat de verd i blanc, pels exuberants boscos variats amb recuperació del faig, l’expansió de l’isard i una riquesa d’espècies sorprenent. Qui sàpiga llegir rastres podrà trobar-hi indicis de guilla, senglar, esquirol, gat fer, picot negre (la mascota del parc), etc.
Al arribar al Prat de les Estelles (1.620 m) continuem direcció Sud i pujem pel torrent de Vimboca fins a la collada del mateix nom (1.848 m). Trobem una pista abandonada que servia als contrabandistes i per treure fusta. La vegetació va canviant i tornem a prats alpins i boscos de pi negre.
A la carena, agafem de nou el GR-150-1 en direcció oest i pujant – fixem-nos en les vistes magnífiques des del Pradell (2.202 m) – fins al pas del Bou (2.253 m), punt on deixem enrere el Moixeró i ens endinsem en el Cadí.
Aquí deixem el GR i vorejant el Cadí en sentit NO, entre prats i pedres, en direcció al pla de les Creus (O), anem baixant per arribar al refugi de Prat d’Aguiló (2.010 m).
El refugi de Prat d’Aguiló és la base per atacar les múltiples vies d’escalada del mur del Cadí.
Anem pujant pel PR-124 (Ruta dels Segadors) i en 1 h per prats i tarteres arribem al pas dels Gosolans (2.430 m). El contrast d’escenari amb l ’etapa anterior és brutal : ambient alpí amb només una mica d’herba. Potser hi veuràs alguna àguila daurada, un falcó…
Per la cara sud ens espera un imponent Pedraforca, i per la serra Pedregosa baixem al Collell (1.845 m). Una pista ens porta finalment al refugi Lluís Estasen (1.640 m).
Fixeu-vos també com la vegetació torna a poc a poc a recuperar el protagonisme,amb boscos de pi roig, pi negre, avet i alguns faigs que ocupen el fons de la vall del Gresolet.
El refugi Lluís Estasen és el de més tradició del Parc. Porta el nom de l’home que el 1928 va obrir les primeres vies d’escalada al Pedraforca. Avui tenim 150 vies d’escalada al Pedraforca, encara que la majoria dels visitants, venen per posar peu al cim d’aquesta emblemàtica muntanya.
Baixem per la jaça dels Prats, creuem la pista i agafem un sender que davalla directament al Gresolet. Descendim per un camí estret entre faigs i pins i força quantitat d’aigua. La baixada és accentuada i necessitem estar atents. Al final, una rampa pronunciada ens deixa, rebufant, davant del refugi de Gresolet (1.280 m).
Edifici recuperat (1997) de la casa de Gresolet, situada a
uns 100 m. del Santuari de Gresolet (la casa albergava als històrics excursionistes catalans en la conquesta de la cara nord del Pedraforca, Lluís Estasen 1926), situada a la vall del mateix nom, increïble vista panoràmica de la cara nord del Pedraforca. Les rieres del Riambau i Gresolet ens proporcionen gorgs i aigua fresca, la fageda del Gresolet ens tanca la vall per l’est, predominen els mussols, isards, guineus, senglars, el picot i llops… també vaques i ovelles. Busquem la sortida de la vall cap a l’est, endinsant-nos en l’increïble fageda de Gresolet, ens acompanyarà fins al coll de la Bauma (1577 m) on comença a aparèixer una immensa pineda, grèvols i pastures de mitja-alta muntanya, SL (sender local) pla fins al coll de la Bena, on tornem a trobar-nos amb el GR del Camí dels Bons Homes, ara en direcció nord. Fixeu-vos com la vegetació adquireix a estones aires completament mediterranis: farigola, espígol… Passant per Sant Martí del Puig i la seva preciosa església romànica, anem baixant al punt menys elevat del nostre recorregut: cal Cerdanyola (910 m).
Aquí agafem el PR que ens porta al torrent dels Empedrats, un dels llocs més espectaculars del parc. No oblideu buscar el Bullidor de la Llet. Pugem cap a l’esquerra i, entre faigs i pins rojos, fins a trobar el refugi Sant Jordi.
El refugi Sant Jordi o de la Font del Faig és un dels clàssics de Catalunya. Des d’aquí “s’escalen” el Moixeró i les Penyes Altes.
Baixem a ca l’Escriu (1.310 m) pel GR-107 en direcció sud i amb un esforç de mitja hora ens plantem al coll d’Escriu (1.509 m), sempre rodejats de faigs i pins.
Comencem baixant per un camí ample, dins una fageda impressionant fins a Gréixer. Deixem el GR, travessem la carretera de Coll de Pal i creuem un riu, a Cal Tinent (910 m) comença la remuntada. Un sender en forta pujada i entre prats fins a la casa de Millarés (1.230 m). Per boscos de pi roig i boix, pugem 45 min. més fins al nostre punt d’arribada el Refugi de Rebost (1.640 m).
El refugi Rebost (1.640 m) té un magnífic panorama sobre l’Alt Berguedà. Des que es va reformar té aires d’una antiga casa de pagès. Situat enmig de boscos de pi negre i els primers prats alpins, dóna l’esquena a la muntanya que haurem de pujar. Un camí ben marcat ens porta en constant però suau pujada fins a Comafloriu. Des del Serrat Gran pugem ja pel GR-150-1 i, quasi sense esforç coronem el cim de la Tosa d’Alp a 2.537 metres, aquí el Niu de l’Àliga que va a cavall entre el Berguedà i la Cerdanya, és el refugi guardat més alt del Pirineu.
La millor activitat és contemplar, ja que d’aquí s’albira mig Catalunya. L’observador atent podrà fer inventari dels animals reconeguts com l’ isard, el trencalòs, l’àguila daurada, la marmota, el gall fer, el voltor… que, amb sort, ens faran companyia durant tots els dies.
Baixant de la Tosa pel GR-150-1, trobarem primer una tartera que ens prendrà 10 min d’atenció, després ja tornarem a la passejada més plàcida prats i bosc obert. Passem pel coll de Jou, un antic pas de contrabandistes i maquis, des d’on comença la pujada a les Penyes Altes. Els últims 500 m de rampa pronunciada corroboren la seva condició de cim (2.279 m).
En aquest cim molts catalans van dur a terme els seus inicis al muntanyisme. El llibre de registres fa prova d’una paciència inesgotable.
Baixem al prat de Moixeró. El prat alpí, exemplar del Parc, amb la seva simpàtica barreja de pasturatge i vida silvestre: cavalls i vaques conviuen amb llebres, isards i gralles. Aquí deixem el GR i baixem, direcció coll de Trapa, per uns boscos, d’avet i pi negre, acolorits a la primavera per arbustos com el bàlec i el neret, on es refugien el picot negre, el mussol pirinenc i el trencapinyes.
Una última pujadeta ens porta fins al refugi del Serrat de les Esposes (1.511 m). Molt popular a la Cerdanya amb una bonica llegenda que n’explica el nom.
Una primera rampa, només sortir del refugi del Serrat de les Esposes, és el més pesat d’aquesta tranquil·la etapa . El camí va per una pista, que en els seus temps va ser asfaltada, vorejant la muntanya. Una bona oportunitat per xerrar, reposar forces, tafanejar plantes i animals.
A mig camí ens trobem el GR-107 (Camí dels Bons Homes). El seguim en direcció sud. Ens porta pel cap del Ras (1.705 m) a la Font Freda i per l’interior dels boscos sempre generosos d’aquest racó del Parc. Després d’una bona mostra de la varietat de vegetació i uns torrents inesgotables, arribem al pla dels Cortals de l’Ingla (1.610 m). Situat
enmig del bosc, mostra una silueta privilegiada del Pirineu i, alhora, queda amagat de les llums de la modernitat.
