Imatges

Estació
Esglesia
Carrer Comerç
 

Recomana el contingut

Història

Tot i que l’actual nucli de Guardiola de Berguedà que avui trobem ubicat al vell mig de l'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat en el lloc anomenat antigament la Ribera neix a començaments del segle XX, tots els seus territoris i antigues parròquies que formen el municipi es poden trobar documentades ja als segles IX i X.

Concretament en l'acte de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell datada l'any 839 s'hi esmenten les parròquies de Brocà, Gavarrós, Gréixer i Cerdanyola. I es en aquesta mateixa època, concretament l'any 898 on trobem documentada per primera vegada l'existència del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
De l'any 939, ja entrat al segle X tenim la primera notícia de l'existència del Castell de Guardiola. En un document de Seniofret II comte d'Urgell s'anomena "La Roca" de Guardiola com a límit territorial.

L'any 962 aquest castell amb el terme de Guardiola i Llenes passen a pertinença del monestir de Sant Llorenç prop Bagà el qual en tindrà el domini i control fins a la decadència del monestir al segle XIV.

Amb aquestes dades doncs podem veure com el naixement de l'actual municipi de Guardiola de Berguedà es remunta a l'època del naixement també, de la Catalunya vella i de la política d’expansió i repoblació de totes les valls pirinenques efectuades per Guifré el Pelós i els seus directes descendents amb la seva independència de l'imperi franc i l'unificació dels comtats catalans.

Així doncs i sota el domini del comtat de Cerdanya, aquest indret i les parròquies que avui formen el municipi de Guardiola de Berguedà (Brocà, Gavarrós, Guardiola, Llenes i Sant Climent de Torra de Foix) més Sant Julià de Cerdanyola, es converteixen en nuclis de població dependents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà el qual rivalitzarà fortament per el control i possessió d'aquestes terres amb la poderosa casa dels Barons de Pinós que s’estableixen en aquestes valls a cavall entre finals del segle XI i començament del XII i que arribaren a controlar tota la vall del Bastareny i l'Alt Llobregat tret de les pertinences del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

L'enclau però més cobdiciat de tots els que posseïa el monestir i que més interessava als Pinós era el Castell de Guardiola. Aquest Castell que en els seus orígens no era més que una torre de guàrdia, amb el temps s'engrandí i fou emmurallat amb cases i església al seu interior. La importància d'aquest castell no era pas el seu poder econòmic o el seu domini territorial sinó estrictament el seu important enclavament estratègic. El castell era situat en el seu estret congost del Collet d'Eina just on s'uneixen el riu Saldes i el Llobregat. Això feia que aquest castell fos la porta obligada d'entrada a la vall de Brocà pel camí ral que el nord vers la vall del Bastareny menava a la Cerdanya per Coll de Jou i a l'est per els camins naturals de comunicació entre les baronies de Pinós i Mataplana i la vall de l'Erija vers el Ripollès.

Arribats al segle XIV i per intervenció de la casa reial dels Comtes de Barcelona comencen un seguit de pactes negociacions, greus disputes i fortes bregues per possessió del Castell. Fins el punt que durant un segle i mig el Castell de Guardiola anirà passant d'un poder a l'altre.

Al 1327 l'abat Guillem, de Sant Llorenç i el rei Alfons III "El Benigne" pacten el domini i protecció de la Batllia de Guardiola de manera indivisa.

Al 1328 la Baronia de Pinós s'enfronta violentament amb l'Abadia de Sant Llorenç per la possessió del Castell. Al 1364 el rei Pere III "El Cerimoniós" ven el Castell de Guardiola a la vila de Berga i al 1365 l'abat de Sant Llorenç Jaume Ça Prous ven la seva part del castell al Baró de Pinós.

Entre 1368 i 1392 hi ha forts combats entre la vila de Berga i la Baronia de Pinós per causa del Castell de Guardiola. Es al 1465 que per primera vegada els barons de Pinós s’intitulen senyors del Castell de Guardiola fins que al 1544 en pren possessió ja definitivament la vila de Berga.

El monestir de Sant Llorenç que des del segle XIV ja es trobava immers en un temps de crisi va partir les conseqüències dels forts terratrèmols que afectaren la vall del Bastareny els anys 1427 i 1429 a causa del qual s’ensorrà bona part de l'edifici de l’església i les dependències monacals fet que provocà la seva precipitada decadència. A finals de segle XVI aquest antic i poderós monestir desapareix com a abadia i es converteix en prioritat dependent del monestir de Sant Pau del Camp.

Tots els fets esmentats fins ara fan referència només al Castell de Guardiola i al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, però això no vol dir de cap manera que aquests fossin els únics llocs habitats durant aquests anys, sinó que tant la vall de Brocà com la resta d'enclaus que avui formen el municipi de Guardiola ja eren habitats i explotats des de molt antic.

Però aquestes contrades eren, i ho van ser durant molts segles uns assentaments d'àmbit estrictament rurals i per tant el "modus vivendi" dels seus habitants eren els masos i cases escampats arreu del territori i agrupats en les diferents parròquies que a part de les seves tasques eclesiàstiques eren el principal focus de cultura i de vida social del poble. Cal remarcar, però, que durant tota l'edat mitjana els homes i dones que habitaven aquestes valls vivien completament sotmesos al domini dels senyors feudals (nobles o eclesiàstics) que regentaven aquestes terres.

Ens cal pensar, doncs, que la participació activa del poble vers el seu propi destí devia ésser molt minsa tret de la seva plena dedicació al conreu i explotació de les terres que ocupaven, i entregats a la duresa de les condicions de vida d'un món rural com el que habitaven.

Tot això quan no eren cridats sovint a guerrejar al servei del senyor o del rei tant en la lluita per al domini del territori com en les diferents guerres a les quals tant Guardiola com Brocà s'hi veieren involucrats al llarg d'aquests segles: Guerra contra el rei de Mallorca Jaume III al 1344, Guerra dels Remences al 1484 i Guerra dels Segadors al 1554.

Durant el transcurs dels segles XVII i XVIII es va produir un veritable renaixement d'aquestes contrades. Les terres es repoblaren de nou amb la conseqüent creació de noves finques agrícoles i la construcció de nous masos i nuclis de vida a redós de les parròquies ja existents. Som a una època a partir de la qual van anar minven els poders de caràcter feudatari a favor de la Corona o de propietats privades amb l'aparició de la burgesia

El fort impuls que va suposar la industrialització del país u de la comarca, també es feu notar en les terres d'àmbit rural. En aquesta època s’ampliaren vells molins hidràulics i la construcció d'algun de nou dins els termes de l'actual municipi de Guardiola. Així com també l'existència d'una farga per a la producció de ferro que en ple segle XVIII fabricava un dels millors acers de Catalunya.

Tots aquests signes evidents de prosperitat culminarien a ple segle XIX amb la construcció dins el terme de Guardiola de la colònia industrial Pujol i Tomàs. Aquest complex industrial comptava amb la fabrica de ciment i calç hidràulica, teuleria i una important indústria de la fusta, que convertiren aquest lloc en un veritable nucli de vida i treball.

La proliferació de les explotacions mineres a la zona, la construcció de noves carreteres que retornaven el seu paper estratègic a aquest indret i sobre tot el projecte de construcció d'una nova via fèrria per unir Barcelona amb el terme de Guardiola obriren les portes al naixement de l’actual municipi de Guardiola de Berguedà.

Durant el segle XIX, molt marcat per la conflictivitat política de les guerres carllines, es van crear les províncies i els partits judicials a l'estat espanyol i les antigues parròquies del municipi de Guardiola es trobaven annexionades dintre de dos ajuntaments diferents: Brocà amb Gavarrós i Greixer i el de Sant Julià de Cerdanyola amb els termes de Sant Llorenç, Guardiola i Sant Climent de Torre de Foix.

I es això com arribem al segle XX amb la construcció de l'estació ferroviària a l'indret de la Ribera i l’arribada del primer tren l'any 1904 que obrirà el camí de la industrialització i modernització no només de Guardiola, sinó de la resta de pobles de l'Alt Berguedà.

Amb la construcció del nou carrilet de Guardiola al Clot del moro l'any 1914, amb el creixent negoci de la fusta i les noves activitats relacionades amb el transport, Guardiola es convertí en un poble miner i industrial però sobre tot en un nucli comercial.

Degut al notable creixement del nou poble durant el primer quart del segle XX, l'any 1936 el terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola fou agregat al de Brocà i la capitalitat passa al nucli que aleshores era Guardiola de Berga. Nou fou fins al 1975 que s'inicià un procés de reivindicació de l'antic terme de Cerdanyola que finalment i de nou va obtenir el seu reconeixement com a municipi.

Avui que la mineria i el tèxtil han fet fallida com a la resta de la comarca. Guardiola afronta el seu futur aprofitant les potencialitats de la seva posició estratègica i del seu patrimoni natural i històric.
Data i hora de la darrera actualitzaciò
02:10  |  13-07-14