En Pep Busquet empra la llum, en alguna ocasió deixa rastres abstractes i en altres construeix ombra. Crea, així, la intensitat per fer un silenci dinàmic.
Les imatges no representen, són. Dintre seu s’amaga la voluntat de fer visible l’invisible. Em plantejo el meu treball com un concert, com un poema. Intento treure de l’espai un impacte visual, que és el que commou i genera significats. El que més m’atrau, el que més m’interpel·la, són els rastres que asenyalen la nostra provisionalitat, la nostra presència: passos, petjades, esquerdes, fulles que es fonen a l’asfalt... Eros, tanatos, tòtems, ombres... i paraules que criden les ganes de viure.